tag:blogger.com,1999:blog-334930572024-03-19T05:45:59.001-07:00Vivre deboutUnknownnoreply@blogger.comBlogger40125tag:blogger.com,1999:blog-33493057.post-66370999533696798692010-03-24T14:20:00.000-07:002010-03-25T11:52:13.999-07:00<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeUO1rhy8FJTq58KqLFB0DLjQqt-baCGsRzpivWJKPkqd9PkQrG-lzijtxarfT1RNIG-V_c89WVNucn5OjQ-4MrEp-AN5_nOdKY2e3wH4FFx9EuJLMVhk2KZv4i4qTI1s_S3Kr/s1600/hipocresia.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 316px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeUO1rhy8FJTq58KqLFB0DLjQqt-baCGsRzpivWJKPkqd9PkQrG-lzijtxarfT1RNIG-V_c89WVNucn5OjQ-4MrEp-AN5_nOdKY2e3wH4FFx9EuJLMVhk2KZv4i4qTI1s_S3Kr/s320/hipocresia.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5452646218611456466" /></a><br />Que be fer les coses només bé. Que fàcil i que difícil. El pes exacte de la decència. D'allò que sabem que cal fer i que mai fem. De vegades no calen grans afirmacions ni promeses de cels incerts que volem que siguin. De desitjos frustrats que justifiquen moviments buits. Em quedo amb el gust de la ràbia d'haver fet justícia, la meva, la que compta, i la que em compta a mi. La hipocresia freda i metàlica dels que es miren a si mateixos amb l'orgull de saber-se que només es miren ells. La devallada sense frè que porta a un coisí buit i suat. Educació i cultura. El món seria senzillament millor.<div><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-33493057.post-52518671022554363492010-01-20T06:13:00.000-08:002010-01-20T06:17:21.930-08:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIvhjwQok4nhvSJ5ohkwKZF1DRoCjsLL05ZiPS64JUhz85k2MUh3kc8FdJGU7tPUQc6BM35TfM_belogo02dqB4YnSw6Tpqyxi4T8N7m3Q-AQgDnuCo0OAsbv_X4WD6YB7flnO/s1600-h/CADAQUES.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5428825474464952146" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 124px; CURSOR: hand; HEIGHT: 82px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIvhjwQok4nhvSJ5ohkwKZF1DRoCjsLL05ZiPS64JUhz85k2MUh3kc8FdJGU7tPUQc6BM35TfM_belogo02dqB4YnSw6Tpqyxi4T8N7m3Q-AQgDnuCo0OAsbv_X4WD6YB7flnO/s320/CADAQUES.jpg" border="0" /></a><br /><div>L'URNA </div><br /><div></div><br /><div>Amb les primeres ombres de la tarda de diumenge va escatar la pluja damunt de la terrassa. Els vidres prenien vida a cops de gotes que se sumaven al bau grisós que desprenien les lloses de pedra seca abans calenta. En poc minuts era impossible veure més enllà d’un braç estès o el que és el mateix, d’una porta oberta a l’esperança. Va seure al seu llit esperant l’arribada de la son, compassat pel violent i monocord xiuxiueig de l’aigua omnipresent.<br /><br />Dormia molt. Com a mínim deu hores cada nit i dues a l’hora de la migdiada. Mai en tenia prou. I quan no dormia es dedicava a les novel·les, a divagar sobre els misteris d’una vida que se li escapava, als misteris dels amors morts, i a imaginar-se on seria quan ja no hi fos. Li quedava poc temps i s’agafava a la vida com qui s’agafa a la barana ferma de l’autobús quan frena. Barcelona ja no importava més enllà del llit al sofà, del sofà al llit i del llit al llit. Tota una vida reduïda en l’espai controlat i precís de la seva casa, la mateixa que abans va donar llum als seus fills i després apagaria la seva vida. Cadaqués importava el que uns carrers empedrats i difícils, unes cases blanques, idèntiques i baixes, i el record d’un mar que tantes vegades havia observat sense resposta, però amb la seguretat d’allò que sabem nostre. La referència perfecte de la bellesa immensa i incomprensible per uns ulls només humans.<br /><br />Tot passa i res queda. Mai va dir-ho no fos cas que hi trobés el gust.<br />Un mati qualsevol del mes d’agost va acostar-se a mi. No era un dia qualsevol ni un més d’agost qualsevol. Encara que ens entestem a evitar de sentir-nos dèbils, la vida s’ocupa a estones de posar-nos on som. I jo era a Cadaqués. I l’Andrea. I els nens. Amb la tassa de cafè damunt la taula i el diari obert reposat damunt la cama va dir-me: poseu les meves cendres en una urna i no les escampeu. Agafeu una pedra i poseu-la al fons de la urna. I deixeu-me anar mar enllà, sense precisar on perquè no calia.<br /><br />El cor se’m va estrènyer d’una manera inusual perquè mai estem preparats per mirar els finals amb claredat. Trient importància a les dues frases acaba d’adonar-me que mai més podria oblidar-les. M’acompanyarien per la resta de vida amb una lliçó de lògica i de coherència comprable al vaivé de les onades a la platja. No podia ser altrament que amb l’elegància de les coses senzilles i evidents que d’alguna manera tanquen el cercle d’una vida coherent. Tota una vida a Cadaqués, records amuntegats a les roques negres que van dibuixant el paisatge de les nostres vides. Quina manera d’encallar-nos per sempre en les seves aigües! A prop de la mare, de la casa, dels néts i dels fills.<br /><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-33493057.post-52619260858703643022010-01-10T04:25:00.000-08:002010-01-10T04:30:11.478-08:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGnVxj9-9ncaZ_0J85PgRDfV8jT0aQpnjpyX7FBZ4a5VaSXKhPBrRRSjKdNIO_alxPT-5LcCb_dreDdGIOcg7pTDC5ZKgrTEzb65xWrysHdAGryhPFuH87DXYI_acC8OIn830x/s1600-h/Karel.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5425087310840641426" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 116px; CURSOR: hand; HEIGHT: 102px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGnVxj9-9ncaZ_0J85PgRDfV8jT0aQpnjpyX7FBZ4a5VaSXKhPBrRRSjKdNIO_alxPT-5LcCb_dreDdGIOcg7pTDC5ZKgrTEzb65xWrysHdAGryhPFuH87DXYI_acC8OIn830x/s320/Karel.jpg" border="0" /></a> <strong>Solitario Mayor y Mala Suerte</strong> <div><div></div><br /><div>Mira que tiernos vienen por la calle, </div><div>Solitario Mayor y Mala Suerte,</div><div>mira las manos de él en de ella el talle,</div><div>mira los ojos de ella, como vacíos de ayer, y depresente, </div><div>llenos.</div><br /><div></div><div>Mira como se agrandan las aceras con todo ese despliegue de detalles,</div><div>mira como se apartan las miserias,</div><div>y observa bien como hacen en el aire,</div><div>un recuerdo de mar y noche abierta, </div><div>pleno.</div><br /><div></div><div>Mira que no hay pintor que los recoja, </div><div>ni lluvia que asemeje su arco iris,</div><div>fíjate bien mujer, por si hay historias </div><div>que te eleven un tiempo los sentires,</div><div>o que te inunden desde la memoria,</div><div>hasta el que habita entre tus dos sutiles senos.</div><br /><div></div><div>Mira que tiernos vienen por la calle </div><div>Solitario Mayory Mala Suerte,</div><div>mira las manos de él, en de ella el talle,</div><div>mira, en los ojos de ella va un tenerle.</div><br /><div></div><div>Karel García</div></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33493057.post-35977248368570881802010-01-09T10:42:00.000-08:002010-01-09T10:53:33.668-08:00<strong>LA CANCION DEL ELEGIDO</strong><br /><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzlxIbNPmLBT6S_xq2z1Mbo70Fl6ITcz-aSSNvjQ3S_3TFBDkxyJBXabXyaglvO9BK9TRKLA23WznkUugc8-UkZnMFmgng0ZOm4Nbx8lU98XJ8CrMs6-bvCBA6yRMNsYJqICDy/s1600-h/Silvio.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5424814763854108914" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 89px; CURSOR: hand; HEIGHT: 127px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzlxIbNPmLBT6S_xq2z1Mbo70Fl6ITcz-aSSNvjQ3S_3TFBDkxyJBXabXyaglvO9BK9TRKLA23WznkUugc8-UkZnMFmgng0ZOm4Nbx8lU98XJ8CrMs6-bvCBA6yRMNsYJqICDy/s320/Silvio.jpg" border="0" /></a>Siempre que se hace una historia <div><div>Se habla de un viejo de un niño o de si<br />Pero mi historia es dificil<br />No voy ha hablarles de un hombre comun<br />Hare la historia de un ser<br />De otro mundo, de un animal de galaxia<br />Es una historia que tiene que ver </div><div><br />Con el curso de la via lactea<br />Es una historia enterrada<br />Es sobre un ser de la nada<br /></div><br /><br /><div>Nacio de una tormenta<br />En el sol de una noche<br />El penultimo mes<br />Fue de planeta en planeta<br />Buscando agua potable<br />Quizas buscando la vida<br />Buscando la muerte<br />Eso nunca se sabe<br />Quizas buscando siluetas<br />O algo semejante que fuera adorable<br />O por lo menos querible besable amable</div><br /><br /><div><br />El descubrio que las minas<br />Del rey salomon se hallaban en el cielo<br />Y no en el africa ardiente<br />Como pensaba la gente<br />Pero las piedras son frias<br />Yy le interesaban calor y alegria<br />Las joyas no tenian alma<br />Solo eran espejos colores brillantes </div><br /><br /><div>Y al fin bajo hacia la guerra...<br />Perdon quise decir a la tierra</div><br /><br /><div><br />Hubo la historia de un golpe<br />Sintio en su cabeza cristales molidos<br />Y comprendió que la guerra<br />Era la paz del futuro<br />Lo mas terrible se aprende enseguida<br />Y lo hermoso nos cuesta la vida<br />La ultima vez lo vi irse<br />Entre humo y metralla<br />Contento y desnudo<br />Iba matando canallas<br />Con su cañon del futuro<br />Iba matando canallas<br />Con su cañon del futuro</div><br /><br /><div></div><br /><br /><div>Silvio Rodriguez</div></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33493057.post-48527629420981643132009-06-22T16:43:00.000-07:002009-06-22T17:03:56.576-07:00<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dw-pNr_etivEgiAFQo9n3zYsGMHsIiyeSJdoYWcunIxQqxSUKVQZcRIK-TvLS3XHZEX7uWGblviirM' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-33493057.post-24537865463740464242009-06-22T16:27:00.000-07:002009-06-22T16:43:08.203-07:00<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dyRV6YEyQEXq4D_qA3C9hw0e4jJIFQjLXwNK8wQlaxQ4zcsbUt5Yin1BolaYfMDqVXikN_9XWzVG4k' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33493057.post-83207965715054063212009-06-22T16:17:00.000-07:002009-06-22T16:27:23.724-07:00<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dxtpaTNKLIJiBgT_lI5glaIF6X0SUO_k2KUswUGi5sMXY2s-26xmWqbTkKmpLYQ9ZefUvunKrmjv6g' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-33493057.post-2922905833108434022009-06-22T15:41:00.000-07:002009-06-22T15:53:59.889-07:00<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dz3__-LccABhpp2yjAl7EsreL7ELu4j9Fu4uIBdnteqJ8AxfSd40wZJFaCLk1uKliI0ADRte6H4yCk' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33493057.post-76236461305451685242008-09-20T16:14:00.001-07:002008-09-20T16:15:15.401-07:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmy_GQkqFrH86f7CsKsfdiChJHh-PZKkAQ-rrYbN8NPm2CPUKAxjfpoYd17QDMgep6JASwEEDQ-Rx_Nw8WGIsiSn0j3pNz7RdUuVoSnLhh26nE3G4fgCuugvQjKPw4IPvvKOs3/s1600-h/images.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5248246030870084290" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmy_GQkqFrH86f7CsKsfdiChJHh-PZKkAQ-rrYbN8NPm2CPUKAxjfpoYd17QDMgep6JASwEEDQ-Rx_Nw8WGIsiSn0j3pNz7RdUuVoSnLhh26nE3G4fgCuugvQjKPw4IPvvKOs3/s320/images.jpg" border="0" /></a><br /><div>PUEDO ESCRIBIR LOS VERSOS MÁS TRISTES ESTA NOCHE<br /><br />Puedo escribir los versos más tristes esta noche.<br />Escribir, por ejemplo: “La noche está estrellada,<br />y tiritan, azules, los astros, a lo lejos.”<br />El viento de la noche gira en el cielo y canta.<br /><br />Puedo escribir los versos más tristes esta noche.<br />Yo la quise, y a veces ella también me quiso.<br />En las noches como esta la tuve entre mis brazos.<br />La besé tantas veces bajo el cielo infinito.<br /><br />Ella me quiso, a veces yo también la quería.<br />Cómo no haber amado sus grandes ojos fijos.<br /><br />Puedo escribir los versos más tristes esta noche.<br />Pensar que no la tengo. Sentir que la he perdido.<br />Oir la noche inmensa, más inmensa sin ella.<br />Y el verso cae al alma como al pasto el rocío.<br /><br />Qué importa que mi amor no pudiera guardarla.<br />La noche esta estrellada y ella no está conmigo.<br /><br />Eso es todo. A lo lejos alguien canta. A lo lejos.<br />Mi alma no se contenta con haberla perdido.<br /><br />Como para acercarla mi mirada la busca.<br />Mi corazón la busca, y ella no está conmigo.<br />La misma noche que hace blanquear los mismos árboles.<br />Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos.<br /><br />Ya no la quiero, es cierto, pero cuánto la quise.<br />Mi voz buscaba el viento para tocar su oído.<br /><br />De otro. Será de otro. Como antes de mis besos.<br />Su voz, su cuerpo claro. Sus ojos infinitos.<br /><br />Ya no la quiero, es cierto, pero tal vez la quiero.<br />Es tan corto el amor, y es tan largo el olvido.<br />Porque en noches como esta la tuve entre mis brazos,<br />mi alma no se contenta con haberla perdido.<br /><br />Aunque este sea el ultimo dolor que ella me causa,<br />y estos sean los ultimos versos que yo le escribo.<br /><br />Pablo Neruda </div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-33493057.post-56416006127919422842008-09-20T04:22:00.001-07:002008-09-20T04:26:33.549-07:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqzJi5f8ft8u_e11ZCZFjgRmzzUuD_KQO25dtZrakoUtO332zqA5-aDuCtopYJK6dad-f56Md-Pyjh6drZg3wmi2aVfxB8kebRHxeAg2Oe6xC6lpF_nrY3Y_ZpEje856SOCL-7/s1600-h/images.jpg"><strong><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5248063046258483762" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqzJi5f8ft8u_e11ZCZFjgRmzzUuD_KQO25dtZrakoUtO332zqA5-aDuCtopYJK6dad-f56Md-Pyjh6drZg3wmi2aVfxB8kebRHxeAg2Oe6xC6lpF_nrY3Y_ZpEje856SOCL-7/s320/images.jpg" border="0" /></strong></a><strong> HEY YOU!</strong><br /><div></div><div></div><br /><div>¡Eh, tú! ahí fuera en el frío Quedandote solo, haciéndote viejo, ¿puedes sentieme? ¡Eh, tú! el que está de pie en el pasillo Con los pies escocidos y sonrisas marchitas, ¿puedes senrtirme? ¡Eh, tú! no les ayudes a enterrar la luz No te rindas sin luchar ¡Eh, tú! ahí fuera, solo Sentado desnudo junto al teléfono, ¿quieres tocarme? ¡</div><div></div><div>Eh, tú! con tu oreja contra el muro esperando a </div><div>que alguien llame, ¿quieres tocarme? ¡Eh, tú!¿Queres ayudarme a llevar la piedra? Abre tu corazón, vuelvo a casa. </div><div><br />Pero era sólo fantasía.<br />El muro era demasiado alto,<br />Como puedes ver.<br />No importa cómo intentó escapar<br />No pudo abrirse camino,<br />Y los gusanos le comían el cerebro<br />¡Eh, tú! Ahí fuera, en la calle<br />Haciendo siempre lo que te dicen,<br />¿puedes ayudarme?<br />¡Eh, tú! ahí fuera, al otro lado del muro<br />Rompiendo botellas en el salón,<br />¿puedes ayudarme?<br />¡Eh, tú! no me digas que<br />no hay ninguna esperanza<br />Juntos resistimos, divididos caemos.</div><br /><br /><div></div><br /><br /><div>Pink Floyd</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33493057.post-32961657386648419262008-09-19T12:10:00.000-07:002008-09-19T12:16:57.985-07:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3XvsNEA5JNSP-5w86nbxbt3OWQS3v-k6oWHGJjKcNLdzuP5Khdf8w1ZbIhxxGAPBOFkA5RDABjt2UojojDDaOP5FBvPMfQuqMTOxxpk0ywJ_t_-cTECwbQxEj5LQ60-TZRmFN/s1600-h/RABIA.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5247812578190200370" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3XvsNEA5JNSP-5w86nbxbt3OWQS3v-k6oWHGJjKcNLdzuP5Khdf8w1ZbIhxxGAPBOFkA5RDABjt2UojojDDaOP5FBvPMfQuqMTOxxpk0ywJ_t_-cTECwbQxEj5LQ60-TZRmFN/s320/RABIA.jpg" border="0" /></a> <strong>QUE RABIA</strong><br /><div></div><br /><div>Que rabia me dan todas las sartenes solas.<br />Que rabia me da volver a tener rabia. Qué quieres niño? Que rabia.<br />Que rabia el desahucio por el desahucio. El abandono con la razón, con la normalidad de las cosas que pasan. Que pereza. Que decepción. Que podridamente ciertas son todas la frases vacías que ni tan siquiera saben a un no. Todo pierde peso. Vaciamos las palabras de contenido de forma inmediata y radical , sin que nos acordemos de que algún día fueron grandes, las hicimos importantes, adultas, buscándolas, matizándolas, riéndolas. Y a joderse. De nuevo a enjuagarse la boca y el alma para que vuelvan a tener el sentido que nuestro corazón les merece. Que rabia.<br />Que rabia. Siempre quise tenerlo todo y ahora que sé que pude tenerlo, ni siquiera soy capaz de ser capaz de quererlo. Que rabia. Que lío.<br />El caso es que mi rabia sigue en la casa que contiene todo aquello que me ata a esta ciudad, me lastra y de algún modote posee. Dos cucharadas de indiferencia entre lo que algún día me imaginé tener y lo que he tenido. Dos cucharadas para mover todo lo que ese día quise mantener. Dos cucharadas de jarabe de razón.<br />Me mudo otra vez y vuelta al redil. Mi memoria se cosifica y se cristaliza entre rabia y lo que debe ser. Que rabia. </div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33493057.post-47760798202223105472008-09-17T12:17:00.000-07:002008-09-17T12:28:36.605-07:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixRqpWjtoCFLE6kX8TFemGQZZwf-MOBIrd6fibHSfSCI-fYvqL00xA73q80zW8jujUDPwhBQW5ZGfOWauqfh-2tbs_sPoAFDzYsVJZlWvgZosZDyy2_CL-wVKuRThHFd7t9Z3h/s1600-h/100_3265.JPG"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5247072793134135282" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixRqpWjtoCFLE6kX8TFemGQZZwf-MOBIrd6fibHSfSCI-fYvqL00xA73q80zW8jujUDPwhBQW5ZGfOWauqfh-2tbs_sPoAFDzYsVJZlWvgZosZDyy2_CL-wVKuRThHFd7t9Z3h/s320/100_3265.JPG" border="0" /></a><br /><div><strong>CONTIGO</strong><br /><br />Yo no quiero un amor civilizado,<br />Con recibos y escena del sofá;<br />Yo no quiero que viajes al pasado<br />Y vuelvas del mercado<br />Con ganas de llorar.<br /><br />Yo no quiero vecínas con pucheros;<br />Yo no quiero sembrar ni compartir;<br />Yo no quiero catorce de febrero<br />Ni cumpleaños feliz.<br /><br />Yo no quiero cargar con tus maletas;<br />Yo no quiero que elijas mi champú;<br />Yo no quiero mudarme de planeta,<br />Cortarme la coleta,<br />Brindar a tu salud.<br /><br />Yo no quiero domingos por la tarde;<br />Yo no quiero columpio en el jardin;<br />Lo que yo quiero, corazón cobarde,<br />Es que mueras por mí.<br /><br />Y morirme contigo si te matas<br />Y matarme contigo si te mueres<br />Porque el amor cuando no muere mata<br />Porque amores que matan nunca mueren.<br /><br />Yo no quiero juntar para mañana,<br />No me pidas llegar a fin de mes;<br />Yo no quiero comerme una manzana<br />Dos veces por semana<br />Sin ganas de comer.<br /><br />Yo no quiero calor de invernadero;<br />Yo no quiero besar tu cicatriz;<br />Yo no quiero parís con aguacero<br />Ni venecia sin tí.<br /><br />No me esperes a las doce en el juzgado;<br />No me digas volvamos a empezar;<br />Yo no quiero ni libre ni ocupado,<br />Ni carne ni pecado,<br />Ni orgullo ni piedad.<br /><br />Yo no quiero saber por qué lo hiciste;<br />Yo no quiero contigo ni sin ti;<br />Lo que yo quiero, muchacha de ojos tristes,<br />Es que mueras por mí.<br /><br />Y morirme contigo si te matas<br />Y matarme contigo si te mueres<br />Porque el amor cuando no muere mata<br />Porque amores que matan nunca mueren.<br /><br />Joaquín Sabina</div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-33493057.post-47923168470584790102008-09-15T14:06:00.000-07:002008-09-15T14:13:16.246-07:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1vDU7OenT3JJJi7BbxL-wchuWLUl1hgh4plPkeFz35coG2rUS1c23gM_7DSETzF_gFx0O1HyUCFtRDEouWOZdk4pR6f8IB9aEock7iacCwbbTZ3RiK_yFNuTpODsHph0jAUFc/s1600-h/images.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5246357961726583666" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1vDU7OenT3JJJi7BbxL-wchuWLUl1hgh4plPkeFz35coG2rUS1c23gM_7DSETzF_gFx0O1HyUCFtRDEouWOZdk4pR6f8IB9aEock7iacCwbbTZ3RiK_yFNuTpODsHph0jAUFc/s320/images.jpg" border="0" /></a><br /><div>EL MAR<br /><br />El mar sempre fascinarà a aquells que senten que la vida ella tot sola no basta. Aquells que saben que l’atracció del misteri i l’excitació del respecte els arranca les primeres llàgrimes de nens, tot un pressentiment de la insuficient vida que els espera a terra. És com un alleujament per aquells que, sense estar-ho volen sentir-se cansats, com una mena de cansament efímer, volgut i suportable. Els exalta uns ulls que a penes veuen de nit, les mans es tornen grans, el pes del seu cos pesa menys a cada onada esperant a l’onada següent.<br /><br />El mar no es com la terra. No hi petjades. No hi ha temps. No hi ha història. El mar és. Està. No té una vida humana ni vol tenir-la. Res no queda i tot passa només passant. Com els milers d’esteles que en pocs segons desapareixen per sempre. A terra tot es trepitja, tot es queda, al mar tot se’n va. I tot plegat en la immensa delicadesa d’una aigua que no necessita de martells ni de pales per moure’s. A terra la petjada d’un infant queda per sempre. En mar, el peu s’enfonsa metòdicament amb un xip xap únic, irrepetible que esquinça el mirall que l’espera. I en pocs segons, tot vestigi de presència humana s’esborra i el mar torna a la calma d’abans, d’ahir, del principi dels temps.<br /><br />Al mar tot es misteri. De dia , les ombres s’endevinen de lluny en un dia clar de maig, en un camp erms, sense camins, sense cases, sense res més que quatre núvols perduts. De nit el mar és silenci. Les estrelles oscil·len entre màstils d’aventures increïbles que ens pregunten a cops de perquè. La nit s’encén i el silenci em deslliure de tot. El mar es torna la nit, i el cel esdevé un mar immens constel·lat d’arxipèlags a la deriva.<br /><br />El mar té l’encant de les coses que de nit no callen. Una promesa de que tot no s’apaga, Una espelma de nit que vetlla el son del infants per a que se sentin menys sols. Un frec a frec mil·lenari que en la nostra vida inquieta i humana ens permet de dormir.<br />Sento venir en mi la borratxera de la soledat. La borratxera del repòs que mai es trencarà. .</div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-33493057.post-59566432151861358802008-06-07T13:08:00.000-07:002008-06-07T13:09:00.278-07:00<strong>Más vale pájaro en mano<br /></strong><br />Algun dia te dirás que puedes hacerlo todo. Algun dia, como si tuvieras tres vidas te creeras que puedes desertar la vejez. Pensarás que puedes sacarle brillo a una luna de agosto. Verás que puedes parar las olas, y olvidar la jodida maldición de tu primera novia que un dia te dijo: ya no.<br /><br />Algun dia te sobraran los galones. Te bastarás a ti mismo harto de tener razón. Olvidarás la ansiedad de buscar a una musa que ocupe tu alma aunque solo sea por una noche. Te beberás la razón y el bamboo de todos los hombres. Te sentirás un canalla con éxito, medio casanova con jersei rojo, sable en alto, con caballo y sin distancia. Podrás con todo, pero sobre todo, contigo.<br /><br />Aprenderás a buscar palacios en el coche, en el salón o en las velas de otra casas, aunque todas las camas se harten de llorar de soledad.<br /><br />Te bastará que llueva aunque quizás no llueva. Te sobrará la eternidad del antes y el segundo del después. Sentirás que avanzas. Que algo se mueve. Que pintas algo en cada tormenta, por breve que sea.<br /><br />Sentirás que sientes aunque sea en un atropello fugaz de sabado o de martes. Sabrás lo que crees saber. Sentirás sin miedo. Te despedirás en dos excusas para no quedarte para siempre. Te sentirás más vivo de lo que realmente estás, aunque solo sea para sentir. Harás que todo sea presente aunque solo sea presente sin más.<br /><br />Y luego volverás a casa. A tu colgate de grifo abierto. A tu inmensa cama de alcohol para quemar. A ti. A tu olor. A tus recuerdos. A la infumable verdad de saber que solo siguen adelante los que entienden la diferencia entre mirar y ver, entre pasar o quedarse. A la certeza de que mil estrellas brillan, pero solo una es capaz de iluminar tu alma.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-33493057.post-65100393859807754482008-06-05T12:19:00.001-07:002008-06-05T12:19:51.177-07:00<strong>ME HACES</strong><br /><strong></strong><br />Me haces<br />Me haces pensar<br />Me haces desnudar mi alma en cada espejo<br />Me haces saltarme las noches a jirones de cerveza<br />Me haces tener más proyectos que ideas<br />Me haces creer en cosas que no soy capaz<br />Me haces inventarme más ganas sin excusas<br />Me haces vivir con el miedo<br />Me haces sonreír a solas<br />Me haces<br />Me haces beberme una copa de más<br />Me haces cantar sin piano<br />Me haces abrir ventanas de viento fresco<br />Me haces cerrar alguna preocupación<br />Me haces no querer dormir solo<br />Me haces<br />Me haces que esta primavera se acabe<br />Me haces que busque tu cara entre la gente<br />Me haces acostar mi cara en la barra del bar<br />Me haces que se me haga tarde<br />Me haces asaltar a gigantes miopes<br />Me haces olvidarme del odio<br />Me haces<br />Me haces perdonar que sea bajo<br />Me haces alimentarme de costumbre<br />Me haces ser el rey de mi país<br />Me haces ser libre en el desierto<br />Me haces ser el loco de los necios<br />Me haces ser tu almohada<br />Me haces<br />Me hacesUnknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33493057.post-51012878279942268402008-06-05T11:43:00.000-07:002008-06-05T11:44:48.869-07:00<a href="http://www.adn.es/blog/risto_mejide/opinion/20080530/POS-0003-prometido-duda.html">Lo prometido es duda</a><br /><br />Copio un article de premsa que m'ha agradat. real como la vida misma.<br /><br />"Se acaba una relación. Se acaba una relación y te mueres de adiós. Se acaba una relación, te mueres de adiós, y entre tanto descalabro, acabas olvidando tu remolque de promesas rotas. Ese remolque que, impulsado por la pasión inicial y el romanticismo más optimista, jamás perdió la velocidad de crucero. Tú te paras, te apeas, provocas baja emocional, pero tarde o temprano ese remolque vendrá a por ti, atropellándote con toda su inercia, mala hostia y celeridad.<br />Y si en algún momento te falla la memoria, no te preocupes. Padres, suegros, hijos, amigos y familiares varios están ahí para darle un último impulso al remolque justo en el instante del impacto, y recordarte los planes que teníais, lo mucho que la querías, lo mucho que la quisiste, lo mucho que aún deberías estar queriéndola si de verdad fueses cumplidor y no este hatillo de decepciones en el que con los años te nos estás convirtiendo.<br />Las promesas. Las promesas duelen siempre a destiempo. Serían el equivalente a criar un tigre de Bengala. Sabes que al principio es monísimo, tierno, encantador, pero que algún día, sí o sí te arrancará un brazo, una pierna, o cualquier otra extremidad. Y así andamos, cada vez más cojos, más mancos o lo que es peor, con menos extremos que arrancar.<br />Llega un momento en el que ya no te crees nada de lo que te dices. Es cuando te das cuenta de que con los años, a toda promesa le ha salido un matiz. Te querré hasta fin de año, tendremos un hijo para cada uno, se llamarán como tu cartero y mi estilista, viviremos en casa de tus padres, cuando se mueran los dos.<br />Prometer es mentirle al destino. Prometer es perder por adelantado. Hipotecar lo inexorable. Prorratear lo inexpugnable. Autojoderse en diferido.<br />Aunque claro, parece que prometerse cosas acaba siendo necesario para avanzar. Con uno mismo y con los demás. Porque actúa como timón de las relaciones sentimentales: marca el rumbo a seguir, pero ni de coña te esperes que sople viento sobre las velas.<br />Pero es que si no prometes nada, tarde o temprano te enfrentarás a la pregunta a la que se enfrentan los que cometen la desfachatez de vivir al día, de disfrutar el momento, de habitar sola y únicamente en el presente. Cariño, hacia dónde va lo nuestro.<br />Yo cada día me siento más orgulloso de mis dudas. Las únicas que, con el tiempo, acaban siempre confirmándose. Las únicas que, con los años, jamás me van a traicionar.<br />Hoy, mientras la palabra nosotros se me escurre líquida entre los dedos, me voy dando de bruces con todas y cada una de mis incompetencias emocionales. No he sido capaz de hacerte feliz. No he sido capaz de estrecharte entre mis lazos. No he cumplido casi ninguna de mis promesas. No he respondido casi ninguno de tus porqués.<br />Y aún así, hay algo que quiero y puedo decirte.<br />Que pase lo que pase a partir de ahora, voy a quererte toda la vida. Te lo prometo. "<br /><br />Risto MejideUnknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-33493057.post-77074568975447994102008-06-04T12:21:00.000-07:002008-06-04T14:16:59.911-07:00<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dxPXBPWp3Z1Q_B34aMuVUNBW9q2yHOit_wNXpY-CtgSDcxcwF8QcDgRVKIC2tzF_dFfSA68FdHPAZw' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-33493057.post-87692209099199081002008-06-02T16:03:00.001-07:002008-06-02T16:03:40.098-07:00<strong>LA IMMIGRACIÓ:</strong><br /><br />Una onada li digué a la lluna:<br />Aquí descansen en pau els somnis nets<br />Dels que van saber trencar<br />Dels que van saber sortir<br />Dels que van saber provar<br />La decadencia dels que admiravem ahir<br />La recompensa d’allò que tots alentem<br />La cara ben alta per allò que perdem<br />I la nostra sang per allò que desitgem tenir<br />Els fills perduts dels que van marxar<br />Les mares mortes del que han hagut de marxar<br />I quanta rabia s’amaga a la tomba de la vergonya!<br /><br />Veig aquest marca en cada cor de persona<br />En cada cor de mare<br />En cada patada d’infant<br /><br />I en el pes de la vida diària<br />He somniat el suicidi de la realitat<br />L’oblit del respecte<br />En una creu he llegit<br />Aqui descansen en pau el somnis nets<br />El bon instinte dels que saben<br />Que val moltissísim tenir allò que tenim<br /><br />I he vist mil mares abaixar el cap<br />Estimar a tots i témer a tots<br />I sento la seva veu que em diu:<br />Aquest no és un cementiri quaslsevol<br />No és un drama qualsevol<br />No és una quimera<br />És el meu fillUnknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-33493057.post-62228998493123643952008-06-02T15:16:00.000-07:002008-06-02T15:34:08.059-07:00Jo<br /><br />Jo bec<br />Potser dificil pero soc<br />Soc un home comú<br />Un mes<br />O un sol<br />O sol<br />Jo soc besable<br />Amable, educat<br />Calor<br />Jo soc pena i guerra<br />Pau i futur<br />Jo soc una última vegada<br />Potser un canalla<br />O el meu futur, o el teu<br />La tristesa?<br />La lluita?<br />Si: fumo i dormo i demà és nomes dimarts<br />Jo soc tu<br />Un joc d'avui per un potser, un demà<br />Una serp?<br />O una onada dorada que es desfà<br />Jo soc<br />Jo soc només<br />Mig amb prou feina, del tot em basta<br />Jo soc la galta d'un altre<br />En una estrella d'ulls verds que miren<br />Tinc fred<br />Dona'm calor<br />Jo soc<br />Jo soc de vegades per ser un altre<br />Soc el deliri<br />L'esperança, el cami tou<br />Soc pregunta<br />M'urgeix provar<br />Ser un poema no sentimental<br />Ser mariner en terra a Cadaqués<br />SerUnknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-33493057.post-85410985253035148762008-06-02T05:38:00.000-07:002008-06-02T05:50:07.684-07:00Brel-Matilde<br /><br /><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dwY3adBAthxXWnCun2QJg_SxC4vvXsXI7DBluDW0hE50yuITYXynaF7laZF3KjEYw7vNd_6Ko2hhOQ' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33493057.post-13656863043908284242008-06-01T15:33:00.000-07:002008-06-01T16:11:10.460-07:00Quand on a que l'amour.<br />Jacques Brel-Maurice Béjar<br /><br /><br /><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dwarjFGHsHmZZX_YLUXA6k-u-Aa3LL9JuOIvp_ZlnLMlJB3Sj6xxjQ6pjwlZN5h6dSq5xuJKrrnxH0' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-33493057.post-70940130935322070412008-03-05T09:58:00.001-08:002008-03-05T09:58:54.877-08:00<strong>SI FOSSIS...</strong><br /><br />I si fossis tu la cara i jo la creu ?<br />Tu la creu i jo un desig<br />Tu un desig i jo un gest<br />Tu un gest i jo una ma<br />Tu una ma i jo un mirall<br />Tu un mirall i jo un instant<br />Tu un instant i jo el plaer<br />Tu el plaer i jo el vi<br />Tu el vi i jo el got<br />Tu el got i jo una paraula<br />Tu una paraula i jo el verb<br />Jo el verb i tu la boca<br />Tu la boca i jo el silenci<br />Tu el silenci i jo una flor<br />Tu una flor i jo un juguet<br />Tu un juguet i jo el nen<br />Tu el nen i jo l’estona<br />Tu l’estona i jo l’instant<br />Tu l’instant i jo el temps<br />Tu el temps i jo la mirada<br />Tu la mirada i jo la pupil.la<br />Tu la pupil.la i jo els ulls<br />Tu els ulls i jo la mentida<br />Tu la mentida i jo la mandra<br />Tu la mandra i jo la pluja<br />Tu la pluja i jo les gotes<br />Tu les gotes i jo l’aigua<br />Jo l’aigua i tu el mar<br />Jo el mar i tu un barco<br />Jo el barco i tu el timó<br />Jo el timoner i tu el vent<br />Jo el vent i tu la tempesta<br />Jo la tempesta i tu la calma<br />Jo la calma i tu el temps<br />Jo el temps i tu la vellesa<br />Jo la vellesa i tu el cel<br />Jo el cel i tu la terra<br />Jo la terra i tu una flor<br />Jo una flor i tu un jardí<br />Jo un jardí i tu la gespa<br />Jo la gespa i tu un cadira<br />Jo una cadira i tu les natges<br />Jo les natges i tu el massatge<br />Jo el massatge i tu les mans<br />Jo les mans i tu la boca<br />Jo la boca i tu el petó<br />Jo el petó i tu el somnriure<br />Jo el somriure i tu el sempre<br />Jo el sempre i tu el mai<br />Jo el mai del teu sempre?Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-33493057.post-42975859337115134122007-10-17T14:29:00.000-07:002007-10-18T08:55:10.015-07:00<strong>L'ADÉU</strong><br /><br />Recordo aquella nit. Els meus ulls amarats de llàgrimes s’acomiadaren dels anys que havien vist aquelles habitacions. Aquells espais ara buit. Aquella casa que ara se’m presentava freda quasi negra. Aquelles parets plenes de somnis que ara com mai sabia que mai arribarien a cumplir-se. Quasi a l’alba, amb una bossa de roba, uns tratjos que se’m feien vellsi alguns llibres vaig besar per última vegada la fotogradia del saló i vaig sortir. El carrer Bertran vestia una ombra blevosa i estelles de coure despuntaven per les boreres mullades pel servei de neteja de la ciutat. Acomiandant-me de cada detall, de cada portal, em preguntava si la trampa del temps seria certa i si alguna dia seria capaç de recordar els bons moments enlloc de la soledat que els últims mesos aquella casa m’havia imposat. La plaça Adrià quedava relativament aprop, pero en aquell moment era un miracle de llunyania. Vaig sentar-me a un banc, comptant els minuts en fuga. Va fer-se de dia abans que pugués entendre què havia passat. I en un no res, entre la màgia dels meus pensaments i el pes del moment vaig sentir-me un altre. Alçat vaig deixar-me portar per unes cames massa primes per portar-me. Tot venia al cap i el carrer Balmes se’m feia un abisme immens, infranquejable. De sobte el somriure vençut d'un infant va arrancar-me un somrís. El brugit boig d'una moto la sensació de pressa. I la trista canonada de formigó i finestres va semblar-me una vall de glòria i esperança.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33493057.post-43935288275027073742007-10-17T14:00:00.000-07:002008-12-10T05:51:58.416-08:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRJRC5VZcqzdIW8l7q420jmQTD34irdPFpQv0L8x296nZFXybRsxGdea6J8i7qKY_yV0GX3HhsunEtih3fBP3b3coSM1xCb4CZ1CJw_dTYKi__l1JmKQ2xfiPakHSWOCgSM3Ls/s1600-h/PIANO.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRJRC5VZcqzdIW8l7q420jmQTD34irdPFpQv0L8x296nZFXybRsxGdea6J8i7qKY_yV0GX3HhsunEtih3fBP3b3coSM1xCb4CZ1CJw_dTYKi__l1JmKQ2xfiPakHSWOCgSM3Ls/s320/PIANO.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5122422581724038018" /></a><br /><strong>MARE</strong><br /><br />Ja ha fet 10 anys de l'absència. Una absència que ha esdevingut un fantasma. Un silènci a crits que encara no he après a fer callar amb paraules ni cançons. Em retrobo amb un somriure de llevant, càlid, de capvespre d'agost i amb una figura amagada en un vestit de lli blanc que se m'escau com un àngel esculpit a la boira. La recordo. La seva pell, quasi trasparent evidencia uns ossos aparents i afilats per una ma ferma sota uns ulls verds que encara brillen com una pedra humida. I aleshores, per un moment, tant sols per un moment li parlo. I descobreixo aquell somriue breu tantejant el buit. Una veu de vidre, tan fràgil i serena que no queda inèrcia per pronunciar res mes, no fos cas que el so brut dels meus mots callin les seves paraules.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33493057.post-72284102131613885262007-04-19T11:32:00.001-07:002008-12-10T05:51:58.539-08:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi18UgQuw3yH8panYNFSVoOW9mqFW5dF_P1AYkmdRLc0gtlpuIyKj2MDpqPLNphORQgU0PovfNUP4rHSFeJQxFWaiyItlT3Au1f5rnQDHd52MFsSip-R3GekEDbRGu0cuV5Yppv/s1600-h/PAPA.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi18UgQuw3yH8panYNFSVoOW9mqFW5dF_P1AYkmdRLc0gtlpuIyKj2MDpqPLNphORQgU0PovfNUP4rHSFeJQxFWaiyItlT3Au1f5rnQDHd52MFsSip-R3GekEDbRGu0cuV5Yppv/s320/PAPA.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5122423281803707282" /></a><br /><strong>LLIBRES</strong><br /><br />M’agraden el llibres. M’agrada pensar fer amics invisibles. Personatges que desprenen cada vegada una mica més de mi. Pàgines i pàgines que es desfan en les meves mans com una sorra humida que les onades s’entesten a trajinar. El tacte, la olor d’uns fulls que no puc ni vull oblidar. Vaig aprendre a conciliar el son enfonsant els pensaments de la jornada en uns relats que he après a recordar. A sentir. Tantes vegades he tancat els ulls pensant que podria parlar i formar part de la història. I tantes vegades els he obert pensant que el dia no feia més que començar, i que al capvesrpre tornaria al refugi d’aventures increíbles que em portarien al un món que d’alguna manera també era el meu món.<br /><br />I tot plegat d’alguna manera sé que sé que li dec a un pare que se’n va. Un home que està a la penombra de la vida. Busquem paraules que no existiexen. La vellesa li ha fet uns ulls de boira, de pèrdua, de comiat. Un ulls que ara i per sempre més miraran enrera.Unknownnoreply@blogger.com1