martes, septiembre 05, 2006


TRAMUNTANA

El vent aumenta. L'onada fa el primer llampec a Cala nans. Neix la primera espuma. L'embat a la galta es fa net, sec, quasi mineral. Després l'embat de la onada cau, i torna a renéixer. El triangle indolent d'una vela llatina s'escapa, ara ràpid i malmès. Tot es torça. Tot es precipita. Es comença a sentir el soroll lleuger del remugar de les aigües a la riba. se sent la succió de la sorra de la platja aspirant les onades que arriben. Les aigües immediates i verdoses ondulen indiferents amb les aigües que arriben, venen i van. De sobte se sent el soroll d'una finestra que es tanca de cop. El vent s'entaula, franc, honest. El paisatge, que amb la calma era, aclaparat de sol i llum, una mica rígid, sembla entrar, amb el vent sense límits, en la respiració pròpia de la vida.

0 comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Inicio