miércoles, marzo 24, 2010


Que be fer les coses només bé. Que fàcil i que difícil. El pes exacte de la decència. D'allò que sabem que cal fer i que mai fem. De vegades no calen grans afirmacions ni promeses de cels incerts que volem que siguin. De desitjos frustrats que justifiquen moviments buits. Em quedo amb el gust de la ràbia d'haver fet justícia, la meva, la que compta, i la que em compta a mi. La hipocresia freda i metàlica dels que es miren a si mateixos amb l'orgull de saber-se que només es miren ells. La devallada sense frè que porta a un coisí buit i suat. Educació i cultura. El món seria senzillament millor.

1 comentarios:

A las 2:33 p. m. , Blogger Solsolet ha dicho...

Tens educació i cultura però això no és garantia de fer les coses bé o malament, oi?
Simplement fas el que tu creus; el que cadascú veu, sent,... és el que realment importa; si és que t’ importa el que l’altre pensi, vegi,...

El món millor existiria si sabem posar en pràctica el significat de la paraula EMPATIA.

Sort amic.

 

Publicar un comentario en la entrada

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]

<< Página principal