SOMNI

El matí s'ha llevat amb una cortina de fum als meus ulls. La nit ha estat llarga. Per un moment he vist la forma blava d'uns ulls glaçats. Ha estat difícil mantenir l'alçada dels meus fixats al mur blau del saló. De sobte uns passos ferms apropaven una ombra cojneguda castigant el parquet del saló. Vam mirar-nos en silenci sense atrevir-nos a dir tot el que pensàvem. Ens miravem però estàvem separats. Semblava que les últimes setmanes haguéssin transcorregut en un altre planeta. Era una mirada que no entenia, un univers de tensions inexplicables. Lentament però de forma implacable em va envahir la certesa absurda que tot era possible. Vaig pensar que els carrers deserts i aquell vent hostil eren, de fet, una porta oberta a l'esperança.