PRUDÈNCIA

Hauríem de tenir una mica més de cura. Això diuen les persones que segures de sí mateixes (i potser no) s'imposen la necessitat de la prudència com una aclaparant necessitat de reafirmar-se ells mateixos. Hauríem de tenir cura. Això diuen les persones que, buidades de somnis, s'instal.len en la comidat del tedi passar de les hores de cada dia. Hauríem de tenir cura. També ho diuen aquells que per desconeixensa de la evolució més elemental neguen la evidència del movivent dels homes i les dones a través dels anys i el segles. I també ho diran aquells per qui no resulta imperiosament necessari l'adveniment d'una millora, d'un canvi, de la necessitat metàlica que aquest món desmonti les diferències indecents entre pobles. Jo dic no a la prudència, no al tedi. Ni tant sols perquè l'invitable traspàs de les hores quasi per sí mateix, ja representa moviment, canvi, passar pàgina. I m'agrada llegir.