LLIBRES

M’agraden el llibres. M’agrada pensar fer amics invisibles. Personatges que desprenen cada vegada una mica més de mi. Pàgines i pàgines que es desfan en les meves mans com una sorra humida que les onades s’entesten a trajinar. El tacte, la olor d’uns fulls que no puc ni vull oblidar. Vaig aprendre a conciliar el son enfonsant els pensaments de la jornada en uns relats que he après a recordar. A sentir. Tantes vegades he tancat els ulls pensant que podria parlar i formar part de la història. I tantes vegades els he obert pensant que el dia no feia més que començar, i que al capvesrpre tornaria al refugi d’aventures increíbles que em portarien al un món que d’alguna manera també era el meu món.

I tot plegat d’alguna manera sé que sé que li dec a un pare que se’n va. Un home que està a la penombra de la vida. Busquem paraules que no existiexen. La vellesa li ha fet uns ulls de boira, de pèrdua, de comiat. Un ulls que ara i per sempre més miraran enrera.