Que be fer les coses només bé. Que fàcil i que difícil. El pes exacte de la decència. D'allò que sabem que cal fer i que mai fem. De vegades no calen grans afirmacions ni promeses de cels incerts que volem que siguin. De desitjos frustrats que justifiquen moviments buits. Em quedo amb el gust de la ràbia d'haver fet justícia, la meva, la que compta, i la que em compta a mi. La hipocresia freda i metàlica dels que es miren a si mateixos amb l'orgull de saber-se que només es miren ells. La devallada sense frè que porta a un coisí buit i suat. Educació i cultura. El món seria senzillament millor.